1833

 Mor Ferran VII. Regència de Maria Cristina (fins al 1840). Comença la Primera Guerra Carlina, que enfronta liberals i absolutistes. Divisió provincial. Catalunya, esquarterada en quatre províncies. Epidèmia de còlera morbo. Primera gran onada d'expansió de la indústria catalana (fins al 1865). Inici de la Renaixença.

1834

 Estatut Reial. Llibertat d'indústria. Supressió definitiva dels gremis. Epiemia de còlera morbo.

1835

 Aixecaments progressistes a les ciutats. Mendizábal, cap de govern. Dissolució dels ordes religiosos. Les importacions de cotó en floca es multipliquen per set a Catalunya (fins al 1860). Destrucció (crema) de la fàbrica Bonaplata (acte ludista). Sublevació a Barcelona (crema de convents, exclaustracions) (juliol).

1836

 Pronunciament de La Granja. Lleis de desamortització i desvinculació (fins al 1837). Desamortització de Mendizábal: comença la desamortització de béns eclesiàstics. Constitució de l'empresa Nueva Vulcano a la Barceloneta. Primer vaixell de vapor.

1837

 Constitució progressista. Els carlistes arriben a les portes de Madrid. Els moderats arriben al poder. Abolició definitiva dels drets senyorials i de la dècima.

1838

 Cabrera ocupa Morella. Fundació de les empreses tèxtils més importants de la Catalunya vuitcentista (fins al 1847).

1839

 Conveni de Bergara. Comença un nou període progressista (fins al 1843).

1840

 Fi de la Guerra Carlina a Catalunya. Llei d'Ajuntaments. Govern Espartero. Exili de la reina Maria Cristina. Constitució a Barcelona de  l'Associació de Teixidors (primera associació obrera). Creació de les primeres mutualitats obreres.

1841

 Espartero, regent. Abolició dels furs bascos. Mesures econòmiques lliurecanvistes. Moviments per la llibertat d'associació i d'organització obrera. Naixement del republicanisme federal amb Abdó Terradas. Comença l'enderroc de la Ciutadella de Barcelona.

1842

 Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat. Abdó Terradas proclama la República a Figueres. Fundació de la Societat Catalana per a l'enllumenat per Gas.

1843

 Aixecament antiesparterista. Bullanga a Barcelona. Revolta de La Jamància a Barcelona i bombardeig de la ciutat. Isabel II, declarada major d'edat, reina (fins al 1868).

1844

 Comença la Dècada Moderada (fins al 1854). Creació de la Guàrdia Civil. Creació del Banc d'Isabel II. Prohibició de les societats obreres. Alt forn de Camprodon (primer alt forn, amb carbó vegetal). Fundació del Banc de Barcelona. Caixa d'Estalvis de Barcelona. Creació de la Comissió de Monuments Històrics i Artístics de la Província de Barcelona.

1845

 Constitució moderada. Reforma de la hisenda.

1846

 Segona Guerra Carlina: Guerra dels Matiners (fins al 1849): carlins i republicans federals contra liberals unitaristes. Sublevació del canonge Tristany (setembre).

1847 

Junta de Fàbriques. Fundació de l'empresa La Espanya Industrial dels germans Muntades a Sants. Fusió del Banc de San Fernando i el d'Isabel II. Inauguració del Liceu.

1848

 Dictadura de Narváez. Partides republicanes i progressistes. Diputació General de Catalunya. Ferrocarril Barcelona-Mataró      (primer ferrocarril de Catalunya i de l'Estat espanyol). Junta de Carreteres de Catalunya. Tercera onada de revolucions liberals a Europa.

1849

Fi de la Guerra dels Matiners.

1851

Concordat amb la Santa Seu. Ferrocarril Madrid-Aranjuez. Fundació de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

1852

Fundació a Cuba de la naviliera A.López y Compañia.

1853

Obres del Canal d'Urgell. Caixa d'Estalvis de Sabadell.

1854

Pronunciament a Vicálvaro. Manifest de Manzanares. Caiguda dels moderats. Inici del Bienni Progressista (fins al 1856). Aixecament progressista a Barcelona. Expansió econòmica. Ferrocarril Barcelona-Granollers. Reorganització del moviment obrer (fins al 1856). Destrucció de selfactines. Sublevació a Barcelona (juliol). Epidèmia de còlera a Barcelona.

1855

Desamortització de Madoz. Llei de Bancs. Llei de Ferrocarrils. Alts forns a Biscaia. Constitució a Barcelona de La Maquinista Terrestre i Marítima. Conflicte de les selfactines. Primera vaga general a Catalunya.

1856

Caiguda d'Espartero. Comença una nova etapa de govern moderat (fins al 1868). El Banc de San Fernando passa a ser Banc d'Espanya. Llei de Bancs. Les organitzacions obreres tornen a la clandestinitat.

1857

Primer cens modern de població. Primera turbina Fontaine per a la utilització de l'energia de l'aigua. Avalots causats per la crisi de subsistència. Llei Moyano que regula l'ensenyament.

1858

Primer govern de la Unió Liberal.

1859

Guerra del Marroc. Llei de Mines. Aprovació del Pla d'Eixample de Barcelona (I.Cerdá). Primera immersió de l'Ictíneo. Restauració dels Jocs Florals a Barcelona.

1860

Fracàs del pronunciament carlí de Sant Carles de la Ràpita. Les importacions de cotó en floca es multipliquen per més de tres (fins al 1895).

1861

Expansió de la xarxa ferroviària (fins al 1867). Ferrocarril Barcelona-Saragossa, per Lleida. Quinze mil obrers catalans demanen a les Corts llibertat d'associació. Fundació de l'Ateneu de la Classe Obrera. Incendi del Liceu. Expedició a Mèxic.

1862

Crisi cotonera ("fam del cotó") (fins al 1865). Ferrocarril Barcelona-Girona. Primeres màquines cosidores espanyoles. Llei del Notariat.

1864

Ferrocarril Madrid-Irun.

1865

Pronunciaments de Prim. Espanya evacua Santo Domingo. Resituació de la indústria tèxtil cotonera en no poder continuar utilitzant el carbó com a energia primera i utilització de l'aigua amb l'aprofitament intensiu de les conques del Llobregat i del Ter (fins al 1900).

1866

Fets del quarter de San Gil. Pacte d'Ostende per foragitar la monarquia borbònica. Crisi econòmica i financera.

1867

Ferrocarril Barcelona-València, per Tarragona.

1868

Pronunciament a Cadis de l'almirall Topete. Revolució de Setembre, que suprimí la monarquia borbònica (caiguda d'Isabel II). Començaa l'etapa democràtica del Sexenni Revolucionari (fins al 1874). Junta de Barcelona. Comença la Primera Guerra de Cuba (la guerra dels deu anys). La pesseta, unitat monetària espanyola. Llibertat d'associació. G.Fanelli arriba a Madrid. Creació de la Central de Societats Obreres de Barcelona. Sublevació a Barcelona (fins al 1870).

CRONOLOGIA DE LES GUERRES CARLINES

1833

Mor Ferran VII. Regència de Maria Cristina (fins al 1840). Comença la Primera Guerra Carlina, que enfronta liberals i absolutistes.

1835

Aixecaments progressistes a les ciutats. Mendizábal, cap de govern.

1837

Els carlistes arriben a les portes de Madrid.

1838

Cabrera ocupa Morella.

1839

Conveni de Bergara.

1840

Fi de la Guerra Carlina a Catalunya.

1841

Abolició dels furs bascos.

1843

Isabel II, declarada major d'edat, reina (fins al 1868).

1844

Comença la Dècada Moderada (fins al 1854).

1846

Segona Guerra Carlina: Guerra dels Matiners (fins al 1849): carlins i republicans federals contra liberals unitaristes. Sublevació del canonge Tristany (setembre).

1848

Partides republicanes i progressistes.

1849

Fi de la Guerra dels Matiners.

1860

Fracàs del pronunciament carlí de Sant Carles de la Ràpita.

1868

Pronunciament a Cadis de l'almirall Topete. Revolució de Setembre, que suprimí la monarquia borbònica (caiguda d'Isabel II). Comença l'etapa democràtica del Sexenni Revolucionari (fins al 1874).

1869

Pacte de Tortosa: republicans federals catalans propugnen el retorn de la Confederació catalano-aragonesa sota un estat republicà de caire federal (aixecament federal: els republicans dels antics territoris de la Corona d'Aragó s'autoorganitzen en confederació d'acord amb els principis federals).

1870

Amadeu de Savoia, rei (monarquia parlamentària).

1872

Tercera Guerra Carlina (fins al 1876). Partides federals. Carles VII promet restaurar els furs de Catalunya.

1873

Abdicació d'Amadeu I. Proclamació de la Primera República espanyola. Els carlins ocupen Berga.

1874

Cop d'Estat de Pavía. Dissolució de les Corts. Pronunciament de Martínez Campos. Restauració dels Borbons. Els carlins ocupen Olot i Vic.

1875

Alfons XII arriba a Espanya. Rei d'Espanya fins al 1885. Fi de la Tercera Guerra Carlina a Catalunya.

1876

Fi de la Tercera Guerra Carlina.